Remember remember, the fifth of November

The Gunpowder Treason and Plot,
I know of no reason
Why Gunpowder Treason
Should ever be forgot.

És per això que aprofito el dia per a parlar de la primera notícia que he sentit quan he engegat la ràdio: Té la mateixa pena robar 20 discs d'una botiga de música que baixar-se'n 1 d'internet. (Catalunya Ràdio)

Baixar-se discs ha deixat de ser per la comoditat i l'economia: ara és una manera de revolucionar-se contra el sistema actual embutit d'intermediaris inútils que només viuen d'aprofitar-se de la feina dels altres. Em refereixo sobretot a les discogràfiques.

Aquestes no són les úniques víctimes de la nova edat d'internet. També ho són les agències de viatges, algunes botigues, la televisió tradicional. Tots perden volum de clients que marxen cap a un millor món virtual. Tot i així, les úniques que sembla que es queixen tant són les discogràfiques i és pel següent: estan condemnades des del dia que van sortir, no ténen motiu d'existir excepte que el d'enriquir al productor que bàsicament no fa res que no pugui fer l'artista avui en dia. Però ara no és més que una màfia que pot pressionar al govern per a amenaçar a la població i fer-los sentir culpables de la seva eventual extinció.

I tot això perquè porten des dels anys setanta manejant volums ingents i inmerescuts de diners, però és que abans tampoc s'ho mereixien però ara la gent ho veu i té una alternativa.

Els canvis requereixen una revolució traumàtica. Les discogràfiques canviaràn primer i després moriràn o simplememnt moriràn.
I sinó que els ho demanin a Radiohead o a la Madonna, i n'arribaran més.